Teoria de Vigotsky

VIGOTSKY

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8Bvck-PeDhuzhBQunuHZP58igtX9LZRIhIcJEeNX7vdG0itugrYOihZ4WmMenfLJM4eAvRYHXm3QGDMnMZPZK2pTAYT94dmZKl4rJY0Y5NhTRUr7ymuyPImkIxfA0Vq7TPUq1vn3d74/s1600/portrait.jpg

Segons Vygotsky el coneixement és un procés d'interacció entre el subjecte i el medi entès social i cultural, creu que l'ésser humà al nàixer és un individu social i que en el seu desenvolupament hi ha un procés de diferenciació social. 

El coneixement no es construeix de forma individual com proposà Piaget, sinó que es construeix entre les persones a mesura que interactuen. Les interaccions socials amb companys i adults més coneixedors constitueixen el mitjà principal del desenvolupament intel·lectual.

•Els processos mentals de l’individu com recordar, resoldre problemes o planejar tenen un origen social.

•El nen naix amb habilitat mentals elementals, entre elles la percepció, l’atenció i la memòria. Mitjançant la interacció amb companys i adults més coneixedors, aquestes habilitats “innates” es transformen en funcions mentals superiors.

Vygotsky considera cinc conceptes que són fonamentals:

1. Les funcions mentals:

Les funcions mentals inferiors són amb les què naixem. Són funcions naturals que estan determinades genèticament. El comportament derivat d’aquestes funcions és limitat, està condicionat pel que podem fer.

Aquestes funcions mentals superiors s’adquireixen i es desenvolupen mitjançant la interacció social i són mediades culturalment.

A major interacció social, major coneixement, més possibilitats d’actuar, més fortes funcions mentals.

2. Les habilitats psicològiques:

Les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments:

−Primer, les habilitats psicològiques es manifesten en l’àmbit social.

−Després en l’àmbit individual.

Aquesta funció es denomina la Llei de doble formació: En el procés cultural del nen, tota funció apareix dues vegades, primer a escala social, i més tard a escala individual.

3. La zona de desenvolupament proper:

Representa la diferència entre allò que el nen pot fer per sí mateix i allò que pot fer amb ajuda.

Per tant, les interaccions amb els adults i els companys i companyes en la zona de desenvolupament proper ajuden a l'infant a assolir un nivell superior en el seu funcionament.

4. Les eines del pensament:

Totes les cultures posseeixen les seves pròpies eines tècniques i psicològiques que transmeten als infants interaccions socials, que al mateix temps moldejen la ment.

Els nombres, les paraules i altres sistemes de símbols són exemples d'eines psicològiques.

Els sistemes lògics, les normes i convencions socials, els conceptes teòrics, els mapes, els gèneres literaris i els dibuixos. 

5. La mediació:

La mediació és una forma de resoldre conflictes entre dues o més persones, amb l'ajuda d'una tercera persona imparcial, el mediador. Els mediadors poden ser alumnes, professors i pares. Aquests no imposen solucions ni opinen sobre qui té la veritat, el que busquen és satisfer les necessitats de les parts en disputa, regulant el procés de comunicació i conduint per mitjà d'uns senzills passos en els quals, si les parts col · laboren, és possible arribar a una solució en la que tots guanyin o, almenys, quedin satisfets. 

La mediació és voluntària, és confidencial, i està basada en el diàleg. 

La mediació pot resoldre conflictes relacionats amb la transgressió de les normes de convivència, amistats que s'han deteriorat, situacions que desagradin o semblin injustes, maltractaments o qualsevol tipus de problemes entre membres de la comunitat educativa.