És evident que entre els 2 i els 6 anys el desenvolupament de la personalitat i de les emocions està clarament relacionat amb els processos educatius i de socialització.
La major o menor autoestima té a veure a com es senti de valorat el nen, la intensitat de determinades emocions estarà relacionada amb els intercanvis afectius rebuts.
La família, sens dubte a la primera infància, és el context més habitual on els nens i nenes creixen i es desenvolupen.
DIMENSIONS BÀSIQUES EN EL COMPORTAMENTS DELS PARES I MARES
Aquesta dimensió estaría descrita pel to emocional càlid que presideix les relacions pares-fill, pares que animen la participació i expressió dels fills. En l’altre extrem estarien les relacions mancades d’afecte, fredes, hostils, amb pocs intercanvis comunicatius.
Control i exigència
Aquesta altra dimensió faria referencia a l’exigència i disciplina veiem que el fet que els pares siguin més o menys exigents suposarà un repte per als nens que hauran de fer més esforç; també l’establiment i exigència de normes...
Aquest estil mostra nivells alts d’afecte i comunicació i també de control i exigències. Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicat iva amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells.
Solen establir normes que mantenen de forma coherent però no intransigent i rígida. El control s’exerceix de manera raonada. Inciten als fills a nous reptes,..
Estil autoritari
Aquest estil mostra un elevat control i exigència i baix afecte i comunicació. Pares que no solen expressar obertament l’afecte als seus fills i tenen poc en compte els seus interesso i necessitats.
Les normes solen ser imposades sense raonar-se. Solen emprar el càstig i l’amenaça per a eliminar conductes que no toleren dels seus fills.
Aquest estil mostra alts nivells d’afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa. Són els interessos del nen els que dirigeixen les interaccions adultnen.
Pares poc propensos a establir normes, amb poques exigències per als seus fills.
Aquest estil mostra els nivells més baixos de les dues dimensions. Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens.
Absència de normes i exigències, però també de vegades amb un control excessiu i no justificat.
 |
CONSEQÜÈNCIES DELS ESTILS EDUCATIUS
Democràtic: Els fills de pares amb estil democràtic són els que presenten característiques que es consideren més desitjables (alta autoestima, afronten noves situacions amb confiança i són persistents en les tasques que emprenen. També tenen competència social i autocontrol).
Autoritari: Els fills de pares autoritaris solen tenir una baixa autoestima i poc autocontrol, i es mostren submisos i obedients quan el control és extern; poc hàbils en relacions socials i en absència de control extern poden presentar conductes agressives.
Permissiu: Els fills de pares permissius a primera vista es mostren com els més alegres i vitals; són però també immadurs, incapaços de controlar els impulsos i poc persistents en les seves tasques.
Negligents: Els fills de pares negligents tenen problemes d’identitat i baixa autoestima, no solen assumir les normes i són poc sensibles a les necessitats dels altres, especialment vulnerables i propensos a viure conflictes personals i socials.
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario