EL GÈNERE I EL SEU PAPER EN EL DESENVOLUPAMENT
PERSONAL
A partir dels 2 anys es
comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes
externs i visibles, com pot ser el pentinat, la roba, les sabates,etc.
Cap als 6-7 anys apareix la constància de
gènere: vol dir prendre consciència de què el gènere és invariant en les
persones i no es pot modificar.
Els rols de gènere:
Són les atribucions i les estereotípies les quals, estan relacionades amb
el que un nen o nena, un home o dona ha de fer, com s’ha de comportar i el que
s’espera d’ells en tot moment.
Els rols assignats al gènere no són estàtics, canvien històricament.
DESENVOLUPAMENT DE NORMES I VALORS
La moral dels infants fins als 6-7 anys es
caracteritza per l’heteronomia. És a dir, la bondat d’un acte es mesura
no en funció de la intenció que la originat, sinó de la seva conformitat amb
les regles establertes. Les regles són obeïdes o no, però de manera objectiva,
no hi ha subjectivitat.
Els judicis del nen/a en l’etapa 2-6 anys es
basen en l’opinió dels que per a ells tenen autoritat (pares i mares).
Als 2-3 anys, els xiquets i xiquetes
comparteixen les seves possessions.
 |
| http://www.juguetes.es/transmision-valores-juguetes/ |
Als 4 anys, la conducta de compartir es comença a omplir de valor moral; ho fan perquè ho diu l’adult, però, tenen en compte les seves preferències.
Abans dels 6 anys,
aquestes idees estan molt influenciades per l’adult.
SEGONS
L. KOHLBERG, EL DESENVOLUPAMENT MORAL SEGUEIX 3 FASES:
•Nivell 1. Preconvencional: L'infant és
receptiu a les normes culturals i a les etiquetes de bo o dolent, just o
injust, però interpreta aquestes etiquetes en funció de les conseqüències físiques
o hedonistes de l’acció (càstig, recompensa, intercanvi de favors) o en funció
del poder físic dels que emeten les normes i les etiquetes.
•Nivell 2. Convencional: Es considera que el
manteniment de les expectatives de la família, el grup o la nació de l’individu
és quelcom valuós en sí mateix. L’actitud no és només de conformitat amb les
expectatives personals i l’ordre social, sinó de lleialtat cap a ell, de manteniment,
recolzament i justificació actius de l’ordre i d’identificació amb les persones
o el grup que hi participen.
•Nivell 3. Postconvencional o autònom o de principis: Hi ha un esforç clar per definir els valors i es principis morals, que
tenen validesa i aplicació independentment de l’autoritat que els grups o
persones que mantenen aquests principis i amb independència de la identificació
dels individus amb aquests grups.
RELACIÓ ENTRE GERMANS
Hi ha molts estudis que intenten explicar les
relacions entre germans. Les relacions entre germans, són molt més que rivalitat
i gelosia, i donen lloc a un ampli ventall d’emocions i sentiments. Són una de
les figures socialitzadores més importants, la qual implica moltes emocions (tant positives com negatives).
 |
| http://news.urban360.com.mx/131920/pleito-entre-hermanos-como-actuar/ |
Hi ha estudis que demostren que el nombre d’enfrontaments
entre la mare i el primogènit augmenten de manera significativa després del
naixement del segon fill. Per a anar-se adaptant a la nova situació, es solen
donar unes setmanes d’augment de trapelleries, de capricis (per a menjar,
dormir).
Els temes de conversa també varien; abans giraven al voltant del propi nen, després es centren més en els desigs
i circumstàncies del germà.
Els pares han d’entendre que aquest nen/a està
intentant fer-se un lloc en el nou espai de relacions.
No és recomanable el comparar competències i
habilitats d’un fill amb l’altre sobretot quan la comparació és desigual per a
un dels dos.
Els germans són figures socialitzadores, que
promouen el coneixement interpersonal. Això no vol dir, però, que els fills
únics hagin de tenir algun desajust o incompetència social, dependrà també dels
pares el promoure en aquests casos ambients i contactes socials de qualitat amb
ells.
EL JOC
El joc és espontani i voluntari. És una activitat que produeix
plaer. Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins.
Tipus de joc infantil:
− Joc sensorial: manipular objectes, experimentar, etc.
− Joc amb moviment: córrer, saltar, equilibri, etc.
− Joc simbòlic (fer de perruquers/res, cuiners/es)
− Joc rude i desordenat (simular baralles)
− Joc verbal (joc de paraules, ritmes)
− Joc sociodramàtic: jugar a metges, botiguers, etc.
− Joc constructiu (trencaclosques)
− Joc de regles (bàsquet, futbol)
Joc sensorial-manipulatiu
Els nens/es aprenen les propietats dels objectes.
Estimulen la creativitat.
 |
| http://boliviamar.blogspot.com.es/p/productos-en-goma-eva.html |
Joc rude i desordenat
Ajuda als nens/es a descarregar energia.
Aprenen a controlar els impulsos i sentiments.
Aprenen a diferenciar entre el que és real i el que s'aparenta.
 |
| http://www.interiores-y-decoracion.com/accesorios/juegos-infantiles-de-interior.php |
Joc sociodramàtic
Exerciten la simulació i es projecten en altres personalitats.
S’enriqueix el seu coneixement social.
Experimenten el món dels adults.
Ajuda a expressar sentiments intensos, resoldre conflictes.
Pot ser eina de diagnòstic i tractament.
 |
| http://www.guiainfantil.com/blog/486/el-derecho-a-jugar-de-nuestros-hijos.html |
DESTRESES SOCIALS
•Joc solitari: el nen juga sol, sembla que
ignorant a altres nens que té a prop.
•Joc d’espectador: un nen mira mentre els
altres juguen.
•Joc en paral·lel: els nens juguen amb
joguines semblants, de manera semblant, però no interactuen.
•Joc associatiu: els nens interactuen,
observant-se i compartint els materials, però el seu joc encara no és mutu ni
recíproc.
•Joc cooperatiu: els nens juguen junts,
creant i elaborant una activitat conjunta o respectant els torns.
El joc és el millor context per a desenvolupar
conductes socials.
És fonamental que el joc es doni entre iguals, els adults han de deixar que els nen interaccionin, aprenguin i s’equivoquin entre ells.
 |
| http://www.fotosoimagenes.com/2094/imagenes-de-ninos-jugando/ |
No hay comentarios:
Publicar un comentario