El desenvolupament de la personalitat

Teories clàssiques 

DESCRIPCIÓ PSICOANALÍTICA DE FREUD

• Etapa oral (0 a 18 mesos)

o La localització de la libido se centra en les activitats orals sent la succió (xuclar-ho tot) la font de plaer. 

o En aquesta fase, les úniques relacions objectals que estableix serà amb la mare (coma objecte fora de si mateix).

o Apareixen els primers aspectes rudimentaris del “jo” (ja que encara no diferencia completament el que és ell mateix respecte a la mare).

o Una fixació em aquesta etapa donarà origen a una personalitat dependent, insegura, passiva, ansiosa, etc.

• Etapa anal (18 mesos a 3 anys)

o La localització de la libido se centra en les activitats anals (expulsió – retenció) . 

o Es va configurant el “jo”, d’aquí ve el negativisme com a afirmació de si mateix.

o D’altra banda, es comença a establir el “superjo”, per defecte de les ordres i prohibicions que li arriben des de l’exterior.

o Una fixació en aquesta etapa donarà origen a una personalitat obstinada, ordenada, hostil, impositiva, etc.

• Etapa fàl·lica (3 a 6 anys)

o La localització de la libido se centra en els òrgans genitals. 

o Es dóna el Complex d’Edip (en el nen)i el Complex d’Electra (en la nena). 

o Una fixació en aquesta etapa dóna origen a una personalitat dependent, narcisista, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.

DESCRIPCIÓ PSICOANALÍTICA D’ERIK ERIKSON

Identifica cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial que pugui produir-se:

• Confiança Bàsica vs. Desconfiança. (0 a 18 mesos).

• Autonomia vs. Vergonya i Dubte (18 mesos a 3 anys).

• Iniciativa vs. Culpa (3 a 5 anys).

• Laboriositat vs. Inferioritat (5 a 13 anys).

• Cerca d'Identitat vs. Difusió d'Identitat (13 a 21 anys).

• Intimitat davant aïllament (21 a 40 anys).

• Generativitat davant estancament (40 a 60 anys).

• Integritat enfront de desesperació (60 anys fins a la mort).

http://sep7imo-arte.blogspot.com.es/2010/03/etapas-de-desarrollo-erik-erikson.html

DESCRIPCIÓ DE WALLON 

Estudia el desenvolupament de la personalitat a través d’una sèrie d’etapes:

1. Etapa o període sensomotor (0 a 3 anys):

a) Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)

L’existència del nadó està dominada per les funcions fisiològiques com l’alimentació, la son i el moviment.

b) Fase emocional (6-12 mesos)

S’amplien les emocions i l’infant comença a necessitar a la mare pel que representa emocionalment.

c) Fase sensomotor projectiva (1-3 anys)

L’infant duu a terme activitats circulars que són els moviments que li produeixen plaer i per això els repeteix.

2. Etapa del personalisme (3 a 6 anys):

a) Fase d’oposició (3 anys)

Els infants mostren oposició i rebuig cap a les persones que l’envolten. Es tracta de l’anomenada crisi del personalisme o negativisme, on la convivència de l’infant es complica, ja que intenta imposar els seus desitjos i s’oposa als dels altres.

b) Fase de gràcia (3-4 anys)

Es coneix com el període de gràcia ja que els infants busquen l’acceptació i l'admiració de les persones mitjançant comportaments que podríem anomenar de seducció.

c) Fase d’imitació dels models adults (4-5 anys)

S’anomena el període de representació de rols o imitació, ja que els infants copien els comportaments de les persones que admiren.

3. Etapa categorial (6-11 anys)

L'interès pels objectes i el comportament del món preval sobre la persona i es divideix en dos períodes:

- El pensament sincrètic: Té lloc entre els 6 i 9 anys. L'infant barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat. El seu pensament és global i imprecís i combina elements diferents per formar parelles que l'ajuden a estructurar de manera binària els elements de l'entorn. 

- El pensament categorial: Determina el que és propi d'un objecte concret, el que el defineix o la seva identitat particular. A partir dels 9 anys el nen/a pot separar els objectes d'acord amb les seves qualitats, característiques d'ús, qualitat i la seva relació amb els altres objectes. 

4. Etapa de la pubertat i l'adolescència (a partir dels 12 fins als 15 anys) 

Mentre que dels 6 als 12 anys l'infant mostrava una orientació cap a l'exterior i a construir la realitat exterior gràcies a aquest coneixement, en aquest estadi l'orientació predominant li permet afirmar el seu jo que li obre la possibilitat d'afrontar les noves exigències que la societat i el seu propi cos li van imposant.