Gest gràfic i grafomotricitat

El grafisme passa per diferents etapes evolutives en les quals l’infant va adquirint cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura. Aquesta habilitat manual va estretament lligada al desenvolupament psicomotor.

Les etapes són pautes de maduració que es donen en els infants de la mateixa edat mental i que s’identifiquen per una sèrie d’ítems comuns entre ells, com ara la manera de distribuir l’espai als fulls, d’usar el color, etc.

Etapes de la motricitat gràfica

La motricitat gràfica atrau els nens i les nenes durant el segon any de vida. Al començament, la motivació de l’acció és el moviment del braç i de la mà que acostuma a ser ràpid i impulsiu. Aleshores es constata que l’activitat és en principi motora.

En el segon i tercer any apareix el nivell perceptiu, és a dir, aleshores l’infant fa l’activitat i l’exercita, la qual cosa fa que disminueixi gradualment la impulsivitat en els moviments alhora que comença la realització de petits traços que, per dir-ho així, descobreix i desvetllen el seu interès. Poc després, el nen o la nena unirà l’activitat perceptiva motriu amb l’activitat simbòlica i començarà a donar nom a les seves produccions.

Etapes de la motricitat gràfica segons V. Lowenfeld

El 1939, Victor Lowenfeld, en la seva obra “Desarrollo de la capacidad creadora”, determinava dues grans etapes evolutives: l’etapa del gargot i l’etapa preesquemàtica, que comprenien les edats de 18 mesos fins als 7 anys.

L'etapa del gargot

L’etapa del gargot comprèn dels 18 mesos als 4 anys, i hi distingim: gargot incontrolat, gargot controlat i gargot amb nom.

“El gargot no consisteix en uns traços qualsevol produïts damunt d’una superfície. En realitat són traços determinats per l’estructura de palanca que constitueixen el membre superior i la successiva entrada en joc de les articulacions –espatlla, colze, polze– més la intervenció creixent de l’activitat perceptiva i del control visual.”

P. A. Osterrieth (1980), a E. Martínez; J. Delgado (1980). El origen de la expresión en niños de 3 a 6 años.

En el gargot incontrolat l’infant fa els primers traços o gargots cap als 18 mesos a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) que s’anomenen de “vaivé” o “escombrada”. Fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere sense relació amb la direcció visual (sense mirar el que fa) i produeix traços impulsius i incontrolats. Són rectes o lleugerament corbats, de llargada variable i sovint sobresurten dels límits del paper.

El nen o la nena els fa per plaer, sense intenció representativa.

Figura Gargot incontrolat d’un nen de 18 mesos

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

Després, a partir del moviment de flexió i extensió (moviment “d’escombrada”) coordinat amb el moviment d’avançament i retrocés del braç, origina el gargot circular.

Figura gargot circular d’una nena de 20 mesos

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

Per acabar, si combinem els moviments anteriors i hi afegim la rotació del puny, a partir de la rotació del canell s’aconsegueix la formació de bucles i traços cicloïdals.

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

En el gargot controlat, cap als 30 mesos aproximadament, s’inicia la coordinació visuomanual i el gargot es caracteritza per l’entrada en joc del nivell perceptiu. En aquesta etapa el nen o la nena comença a controlar o dirigir el moviment manual, és a dir, que mira i guia allò que dibuixa.

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

L’infant fa intents de tancar les línies i dirigeix el gest amb línies que tenen un principi i un final, respectant els límits del paper (no surt del paper).

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/WebContent/u2/a3/continguts.html

El nen o la nena cada vegada va adquirint més control del gest i, en conseqüència, controla més les     produccions gràfiques.

El gargot amb nom: cap als 3 anys i mig, el nen o la nena dibuixa amb intenció, no per simple plaer motor, i comença a anomenar els gargots. Els traços no varien gaire dels de l’etapa anterior –continuen essent rectes, corbs, ovals, línies entrecreuades o tancades–, però presenten una elaboració i destresa d’execució millors. És molt important en aquesta fase observar i respectar el dibuix del nen o la nena i esperar el moment en què el nen o la nena els anomeni espontàniament. No hem de forçar el nen o la nena que ens digui què és el que ha dibuixat, sinó esperar que ens ho digui espontàniament.

http://expressioplasticacanvilumara.blogspot.com.es/2012/03/etapa-del-gargot-amb-nom.html

“No és el descobriment de la semblança visual fortuïta allò que fa oscil·lar el grafisme del pla motor al representatiu, sinó més aviat l’emergència de la funció simbòlica, que permet, arribat un determinat moment, que el traç adquireix valor de signe i símbol, i fa sensible el dibuixant als eventuals semblants.”

P. A. Osterrieth (1985). A: E. Martínez; J. Delgado. El origen de la expresión en niños de 3 a 6 años.

El mateix traç pot representar diferents coses: un dia pot ser una bici i un altre, un sol. Per tant, és l’infant qui en donarà el significat espontàniament d’acord amb el moment o situació en què el faci ja que la majoria de gargots no s’assemblen a l’objecte representat.

Comença a utilitzar el color en les produccions. Els diferents colors tenen diferents significats, tot i que tenen un paper secundari en l’etapa del gargot i no tenen cap relació amb la realitat de l’objecte dibuixat.

Etapa preesquemàtica: comprèn aproximadament dels 4 als 7 anys

En aquesta etapa l’infant crea conscientment formes que tenen alguna relació amb el món que l’envolta, cosa que està relacionada amb el començament de la comunicació gràfica. L’adult comença a reconèixer les expressions gràfiques de l’infant. Els traços i els gargots són controlats i es refereixen a objectes visuals, ja que el nen o la nena ha adquirit una bona habilitat per moure el canell i el polze.

Cap als 4 anys generalment comença a fer formes reconegudes, tot i que a l’adult li costi encara de reconèixer. Cap als cinc anys, gairebé sempre es poden veure dibuixades persones, cases i arbres, i cap als sis anys les figures han evolucionat i són clarament representatives d’allò que l’infant vol.

El primer dibuix a ser reconegut normalment és la figura humana, que es dibuixa amb un cercle com a cara (amb ulls, nas i boca) i dues línies verticals que representen les cames. Aquestes figures reben el nom de capgrossos. Algunes hipòtesis concreten que el fet que les primeres figures representades siguin la figura humana es deu a la importància que afectivament tenen per a l’infant els adults o els altres nens.

http://arteinfantil.tripod.com/etapa_preesquematica.html

A poc a poc, els “capgrossos” es van tornant més elaborats amb la incorporació de braços que surten de tots dos costats de les cames. Després una rodona entre les cames que representa la panxa, i a vegades posen el cos. Cap als 6 anys l’infant ja fa la figura humana elaborada detalladament. 

http://martaperezmoreno.blogspot.com.es/2009/11/etapas-en-el-desarrollo-grafico-del.html

Quant al color, l’infant l’usa per plaer i gust, però continua sense tenir relació amb allò que ha dibuixat. Usa els colors segons el seu gust, i també segons el que dibuixa: si és una cosa que li agrada o per la qual sent certa aproximació afectiva farà servir els colors que li agraden més.

L’infant concep la representació de l’espai als dibuixos relacionats primordialment amb si mateix i amb el seu propi cos, és a dir, els objectes apareixen a dalt i a baix, l’un al costat de l’altre en la forma que el nen o la nena els comprèn. 

L'ESCRIPTURA

Condemarin i Chadwick (1990) distingeixen tres etapes en el desenvolupament de l'escriptura manuscrita:

• L'etapa precal·ligràfica: Comprèn el príode d'adquisició de les destreses gràfiques especialitzades, des de que el gargot intenta ser lletra fina al domini de la cal·ligrafia.

http://psicoeducation.blogspot.com.es/2011_03_01_archive.html

• L'etapa cal·ligràfica infantil: s'hi arriba quan el nen domina les destreses motrius necessàries per a escriure de forma clara i ordenada, regular i fluïda. Es tracta de formes molt convencionals i lletra poc personalitzada. 

http://psidesarrollo3equipo20.wikispaces.com/TEMA+2.+El+comienzo+de+la+vida+y+la+primera+infancia+(0-6+a%C3%B1os)

• L'etapa postcal·ligràgica: s'assoleix cap a l'adolescència o després d'aquesta, quan es defineix un estil cal·ligràfic personal i quan els aspectes instrumentals de l'escriptura es subordinen clarament a la funcionalitat de la composició escrita.

http://piensaencolordinamitacaracol.blogspot.com.es/2011/05/practica-4-escritura-constructiva.html

Coneixement de sí mateix

L'Autoconcepte 

Què és l'autoconcepte? 

Podem definir l'autoconcepte com el conjunt de característiques (físiques, intel · lectuals, afectives, socials, etc) que conformen la imatge que un subjecte té de si mateix i que el diferencien de la resta de persones.

Desenvolupament de l’autoconcepte entre els 2 i els 6 anys:

En les descripcions de sí mateixos els nens de 3-4 anys es solen basar inicialment en termes globals (Bo, dolent, gran, petit,). Cap als 6 anys l’autoconcepte es concreta més (“bo” per a unes coses i “dolent” per a altres).

Els nens preescolars es tendeixen a definir al principi basant-se sobretot en característiques del seu aspecte físic i quan són petits aquests trets es solen basar en experiències concretes que han viscut. L’autoconcepte durant aquests anys sol ser poc coherent, arbitrari i canviant.

http://cursosgratis.aulafacil.com/Desarrollo-evolutivo-Infancia/curso/Desarrollo-Evolutivo-Infancia-7.htm

L'Autoestima 

Què és l'autoestima?

L'autoestima és un conjunt de percepcions, pensaments, avaluacions, sentiments i tendències de comportament dirigides cap a nosaltres mateixos, cap a la nostra manera de ser i de comportar-nos, i cap als trets del nostre cos i el nostre caràcter. És la percepció avaluativa de nosaltres mateixos.

L’autoestima: dimensions i determinants:

L’autoestima té molt a veure amb les metes que un es proposa, i serà positiva quan allò que assolim està proper a les metes que tenim, i negativa quan no és així.

S’ha vist que l’autoestima és multidimensional; així entre els 4 i els 7 anys es parla almenys de quatre dominis: competència física, competència cognitivoacadèmica, acceptació per part dels iguals i acceptació per part dels pares.

Els nens amb una elevada autoestima es senten estimats pels seus pares i acceptats per les persones que els envolten, amb les que tenen unes relacions agradables i positives. És a dir, per a què un nen es valori a sí mateix, necessita sentir-se valorat pels que l’envolten.

http://siempreducadora.blogspot.com.es/2009/05/que-es-la-autoestima.html

La família com a principal context de socialització

És evident que entre els 2 i els 6 anys el desenvolupament de la personalitat i de les emocions està clarament relacionat amb els processos educatius i de socialització. 

La major o menor autoestima té a veure a com es senti de valorat el nen, la intensitat de determinades emocions estarà relacionada amb els intercanvis afectius rebuts.

La família, sens dubte a la primera infància, és el context més habitual on els nens i nenes creixen i es desenvolupen.

DIMENSIONS BÀSIQUES EN EL COMPORTAMENTS DELS PARES I MARES

Afecte i comunicació

Aquesta dimensió estaría descrita pel to emocional càlid que presideix les relacions pares-fill, pares que animen la participació i expressió dels fills. En l’altre extrem estarien les relacions mancades d’afecte, fredes, hostils, amb pocs intercanvis comunicatius.

Control i exigència

Aquesta altra dimensió faria referencia a l’exigència i disciplina veiem que el fet que els pares siguin més o menys exigents suposarà un repte per als nens que hauran de fer més esforç; també l’establiment i exigència de normes...

TIPOLOGIES D’ESTILS EDUCATIUS

Estil democràtic:

Aquest estil mostra nivells alts d’afecte i comunicació i també de control i exigències. Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicat iva amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells.

Solen establir normes que mantenen de forma coherent però no intransigent i rígida. El control s’exerceix de manera raonada. Inciten als fills a nous reptes,..

Estil autoritari

Aquest estil mostra un elevat control i exigència i baix afecte i comunicació. Pares que no solen expressar obertament l’afecte als seus fills i tenen poc en compte els seus interesso i necessitats. 

Les normes solen ser imposades sense raonar-se. Solen emprar el càstig i l’amenaça per a eliminar conductes que no toleren dels seus fills.

Estil permissiu

Aquest estil mostra alts nivells d’afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa. Són els interessos del nen els que dirigeixen les interaccions adultnen. 

Pares poc propensos a establir normes, amb poques exigències per als seus fills.

Estil indiferent

Aquest estil mostra els nivells més baixos de les dues dimensions. Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens. 

Absència de normes i exigències, però també de vegades amb un control excessiu i no justificat.

http://afersfamiliars.blogspot.com.es/

CONSEQÜÈNCIES DELS ESTILS EDUCATIUS

Democràtic: Els fills de pares amb estil democràtic són els que presenten característiques que es consideren més desitjables (alta autoestima, afronten noves situacions amb confiança i són persistents en les tasques que emprenen. També tenen competència social i autocontrol). 

Autoritari: Els fills de pares autoritaris solen tenir una baixa autoestima i poc autocontrol, i es mostren submisos i obedients quan el control és extern; poc hàbils en relacions socials i en absència de control extern poden presentar conductes agressives. 

Permissiu: Els fills de pares permissius a primera vista es mostren com els més alegres i vitals; són però també immadurs, incapaços de controlar els impulsos i poc persistents en les seves tasques. 

Negligents: Els fills de pares negligents tenen problemes d’identitat i baixa autoestima, no solen assumir les normes i són poc sensibles a les necessitats dels altres, especialment vulnerables i propensos a viure conflictes personals i socials.

http://lacajadecarton2010.webnode.es/products/como-mejorar-la-conducta-de-nuestros-hijos/

El desenvolupament emocional

L’expressió de les emocions

Les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància.

Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja  esmentades, podran experimentar un conjunt d’emocions més complexes. Les més importants són la vergonya, l’orgull i la culpa. 

El domini del llenguatge que es dóna als 3-4 anys té gran importància en el desenvolupament emocional. (“estic trist”, “tinc temor”). 

Les emocions al llarg d’aquest període es van diferenciant entre sí de manera progressiva. 

La còlera sol estar lligada en aquesta etapa a conflictes entre iguals, apareixen així reaccions emocionals de gran intensitat.

La temor és una altra emoció important en aquest període. Són molts els que senten temor a la foscor, a monstres imaginaris i que sovint tenen malsons.

http://www.editorialjuventud.es/3955.html

La comprensió i el control de les pròpies emocions 

Cap als 3-4 anys encara és molt dificultós el poder arribar a comprendre com emocions determinades s’associen a fets concrets, costa arribar a poder assumir i generalitzar aquestes situacions amb els estats emocionals que puguin provocar. 

Però poden saber que determinades situacions causen emocions determinades (l’aniversari alegria, la pèrdua d’una joguina tristesa,..) 

A partir dels 4-5 anys sol aparèixer el procés de valoració, permetent que les emocions es comencin a contextualitzar. 

A partir de la pròpia experiència els nens van aprenent la connexió entre situacions i emocions i generalitzen aquests coneixement a altres situacions. Això els ajuda a entendre més les emocions pròpies i les dels altres. 

http://eduquemcaminant.blogspot.com/2012/09/educant-emocions.html

El desenvolupament de la personalitat

Teories clàssiques 

DESCRIPCIÓ PSICOANALÍTICA DE FREUD

• Etapa oral (0 a 18 mesos)

o La localització de la libido se centra en les activitats orals sent la succió (xuclar-ho tot) la font de plaer. 

o En aquesta fase, les úniques relacions objectals que estableix serà amb la mare (coma objecte fora de si mateix).

o Apareixen els primers aspectes rudimentaris del “jo” (ja que encara no diferencia completament el que és ell mateix respecte a la mare).

o Una fixació em aquesta etapa donarà origen a una personalitat dependent, insegura, passiva, ansiosa, etc.

• Etapa anal (18 mesos a 3 anys)

o La localització de la libido se centra en les activitats anals (expulsió – retenció) . 

o Es va configurant el “jo”, d’aquí ve el negativisme com a afirmació de si mateix.

o D’altra banda, es comença a establir el “superjo”, per defecte de les ordres i prohibicions que li arriben des de l’exterior.

o Una fixació en aquesta etapa donarà origen a una personalitat obstinada, ordenada, hostil, impositiva, etc.

• Etapa fàl·lica (3 a 6 anys)

o La localització de la libido se centra en els òrgans genitals. 

o Es dóna el Complex d’Edip (en el nen)i el Complex d’Electra (en la nena). 

o Una fixació en aquesta etapa dóna origen a una personalitat dependent, narcisista, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.

DESCRIPCIÓ PSICOANALÍTICA D’ERIK ERIKSON

Identifica cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial que pugui produir-se:

• Confiança Bàsica vs. Desconfiança. (0 a 18 mesos).

• Autonomia vs. Vergonya i Dubte (18 mesos a 3 anys).

• Iniciativa vs. Culpa (3 a 5 anys).

• Laboriositat vs. Inferioritat (5 a 13 anys).

• Cerca d'Identitat vs. Difusió d'Identitat (13 a 21 anys).

• Intimitat davant aïllament (21 a 40 anys).

• Generativitat davant estancament (40 a 60 anys).

• Integritat enfront de desesperació (60 anys fins a la mort).

http://sep7imo-arte.blogspot.com.es/2010/03/etapas-de-desarrollo-erik-erikson.html

DESCRIPCIÓ DE WALLON 

Estudia el desenvolupament de la personalitat a través d’una sèrie d’etapes:

1. Etapa o període sensomotor (0 a 3 anys):

a) Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)

L’existència del nadó està dominada per les funcions fisiològiques com l’alimentació, la son i el moviment.

b) Fase emocional (6-12 mesos)

S’amplien les emocions i l’infant comença a necessitar a la mare pel que representa emocionalment.

c) Fase sensomotor projectiva (1-3 anys)

L’infant duu a terme activitats circulars que són els moviments que li produeixen plaer i per això els repeteix.

2. Etapa del personalisme (3 a 6 anys):

a) Fase d’oposició (3 anys)

Els infants mostren oposició i rebuig cap a les persones que l’envolten. Es tracta de l’anomenada crisi del personalisme o negativisme, on la convivència de l’infant es complica, ja que intenta imposar els seus desitjos i s’oposa als dels altres.

b) Fase de gràcia (3-4 anys)

Es coneix com el període de gràcia ja que els infants busquen l’acceptació i l'admiració de les persones mitjançant comportaments que podríem anomenar de seducció.

c) Fase d’imitació dels models adults (4-5 anys)

S’anomena el període de representació de rols o imitació, ja que els infants copien els comportaments de les persones que admiren.

3. Etapa categorial (6-11 anys)

L'interès pels objectes i el comportament del món preval sobre la persona i es divideix en dos períodes:

- El pensament sincrètic: Té lloc entre els 6 i 9 anys. L'infant barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat. El seu pensament és global i imprecís i combina elements diferents per formar parelles que l'ajuden a estructurar de manera binària els elements de l'entorn. 

- El pensament categorial: Determina el que és propi d'un objecte concret, el que el defineix o la seva identitat particular. A partir dels 9 anys el nen/a pot separar els objectes d'acord amb les seves qualitats, característiques d'ús, qualitat i la seva relació amb els altres objectes. 

4. Etapa de la pubertat i l'adolescència (a partir dels 12 fins als 15 anys) 

Mentre que dels 6 als 12 anys l'infant mostrava una orientació cap a l'exterior i a construir la realitat exterior gràcies a aquest coneixement, en aquest estadi l'orientació predominant li permet afirmar el seu jo que li obre la possibilitat d'afrontar les noves exigències que la societat i el seu propi cos li van imposant.

La vinculació afectiva

FORMACIÓ DE L’AFERRAMENT

L’aferrament s’estableix en el primer any de vida en funció de les característiques de la relació entre el nen i les persones que en tenen cura habitualment.

IMPLICA:

Una sensibilitat : “escoltar”, interpretar i respondre els senyals del nen.

Caràcter sincrònic i mutu de la interacció.

http://wwwcienciasblancaariadna1b-ariadna.blogspot.com.es/2011/06/11-las-potencialidades-de-la-sexualidad.html

EVOLUCIÓ DE L’AFERRAMENT

De 0 a 6 setmanes: No mostra conductes d’aferrament (Etapa de preaferrament). 

De 6 setmanes a 6-8 mesos: Preferència per persones conegudes, però encara no té malestar de separació preferent. No mostra por als estranys (Etapa de formació de l’aferrament).

De 6-8 mesos a18-24 mesos: “Edat de l’estrany”, és a dir, preferència pels coneguts i rebuig explícit als estranys (Etapa d’aferrament)

A partir de18-24 mesos: Disminueix l’ansietat de separació (Etapa de formació de relacions recíproques).

http://cie2emocionslorenafernandez.blogspot.com.es/2014/01/dia-1312014-el-vincle-daferrament.html

TIPUS D'AFERRAMENT

Aferrament segur

Els infants amb aferrament segur exploren i juguen sense por ni angoixa mentre la mare està amb ells. Es mostren ansiosos durant el primer moment en què la mare surt de l’habitació, busquen el seu contacte i mostren alegria quan la mare retorna. Després del retrobament, tornen a jugar i exploren l’entorn.

Aferrament evasiu

Aquests infants no fan massa cas a la mare quan aquesta es troba amb ells, i tampoc ploren. No es mostren inquiets davant els estanys i quan retorna la mare no la busquen.

Aferrament d’oposició

Mentre la mare està amb ells, aquests infants busquen la seva proximitat i no juguen ni exploren l’entorn. Quan la mare surt de l’habitació, s’angoixen molt i es mantenen enfadats quan aquesta torna, plorant i sense poder ser consolats fàcilment. Es podria dir que busquen el seu contacte i al mateix temps el rebutgen.

Aferrament desorganitzat

Els infants que tenen aquest patró de conducta són els més insegurs i desorientats. Tenen conductes confuses i contradictòries, evitant per exemple a la mare quan hi és, o allunyant-se d’aquesta quan apareix la persona estranya.

El desenvolupament socioemocional i afectiu durant la infantesa

EL GÈNERE I EL SEU PAPER EN EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL

A partir dels 2 anys es comença a observar la identitat de gènere, basada sobretot en aspectes externs i visibles, com pot ser el pentinat, la roba, les sabates,etc.

Cap als 6-7 anys apareix la constància de gènere: vol dir prendre consciència de què el gènere és invariant en les persones i no es pot modificar.

Els rols de gènere:

Són les atribucions i les estereotípies les quals, estan relacionades amb el que un nen o nena, un home o dona ha de fer, com s’ha de comportar i el que s’espera d’ells en tot moment. 

Els rols assignats al gènere no són estàtics, canvien històricament.

DESENVOLUPAMENT DE NORMES I VALORS

La moral dels infants fins als 6-7 anys es caracteritza per l’heteronomia. És a dir, la bondat d’un acte es mesura no en funció de la intenció que la originat, sinó de la seva conformitat amb les regles establertes. Les regles són obeïdes o no, però de manera objectiva, no hi ha subjectivitat.

Els judicis del nen/a en l’etapa 2-6 anys es basen en l’opinió dels que per a ells tenen autoritat (pares i mares).

Als 2-3 anys, els xiquets i xiquetes comparteixen les seves possessions. 

http://www.juguetes.es/transmision-valores-juguetes/

Als 4 anys, la conducta de compartir es comença a omplir de valor moral; ho fan perquè ho diu l’adult, però, tenen en compte les seves preferències.

Abans dels 6 anys, aquestes idees estan molt influenciades per l’adult.

SEGONS L. KOHLBERG, EL DESENVOLUPAMENT MORAL SEGUEIX 3 FASES:

•Nivell 1. Preconvencional: L'infant és receptiu a les normes culturals i a les etiquetes de bo o dolent, just o injust, però interpreta aquestes etiquetes en funció de les conseqüències físiques o hedonistes de l’acció (càstig, recompensa, intercanvi de favors) o en funció del poder físic dels que emeten les normes i les etiquetes.

•Nivell 2. Convencional: Es considera que el manteniment de les expectatives de la família, el grup o la nació de l’individu és quelcom valuós en sí mateix. L’actitud no és només de conformitat amb les expectatives personals i l’ordre social, sinó de lleialtat cap a ell, de manteniment, recolzament i justificació actius de l’ordre i d’identificació amb les persones o el grup que hi participen.

•Nivell 3. Postconvencional o autònom o de principis: Hi ha un esforç clar per definir els valors i es principis morals, que tenen validesa i aplicació independentment de l’autoritat que els grups o persones que mantenen aquests principis i amb independència de la identificació dels individus amb aquests grups.

RELACIÓ ENTRE GERMANS

Hi ha molts estudis que intenten explicar les relacions entre germans. Les relacions entre germans, són molt més que rivalitat i gelosia, i donen lloc a un ampli ventall d’emocions i sentiments. Són una de les figures socialitzadores més importants, la qual  implica moltes emocions (tant positives com negatives).

http://news.urban360.com.mx/131920/pleito-entre-hermanos-como-actuar/

Hi ha molts infants d’entre 2 i 6 anys que viuen l’experiència de tenir un germà o germana. Aquesta experiència sol deixar petjada, ja que ve acompanyada de canvis rellevants en les rutines de la vida, i significa; l’inici d’una vida en comú amb algú amb qui es compartirà quasi bé tot (i sobretot la mare).

Hi ha estudis que demostren que el nombre d’enfrontaments entre la mare i el primogènit augmenten de manera significativa després del naixement del segon fill. Per a anar-se adaptant a la nova situació, es solen donar unes setmanes d’augment de trapelleries, de capricis (per a menjar, dormir).

Els temes de conversa també varien; abans giraven al voltant del propi nen, després es centren més en els desigs i circumstàncies del germà.

Els pares han d’entendre que aquest nen/a està intentant fer-se un lloc en el nou espai de relacions.

No és recomanable el comparar competències i habilitats d’un fill amb l’altre sobretot quan la comparació és desigual per a un dels dos.

Els germans són figures socialitzadores, que promouen el coneixement interpersonal. Això no vol dir, però, que els fills únics hagin de tenir algun desajust o incompetència social, dependrà també dels pares el promoure en aquests casos ambients i contactes socials de qualitat amb ells.

EL JOC

El joc és espontani i voluntari. És una activitat que produeix plaer. Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins.

Tipus de joc infantil:

− Joc sensorial: manipular objectes, experimentar, etc.

− Joc amb moviment: córrer, saltar, equilibri, etc.

− Joc simbòlic (fer de perruquers/res, cuiners/es)

− Joc rude i desordenat (simular baralles)

− Joc verbal (joc de paraules, ritmes)

− Joc sociodramàtic: jugar a metges, botiguers, etc.

− Joc constructiu (trencaclosques)

− Joc de regles (bàsquet, futbol)

Joc sensorial-manipulatiu

Els nens/es aprenen les propietats dels objectes.

Estimulen la creativitat.

http://boliviamar.blogspot.com.es/p/productos-en-goma-eva.html

Joc rude i desordenat 

Ajuda als nens/es a descarregar energia. 

Aprenen a controlar els impulsos i sentiments.  

Aprenen a diferenciar entre el que és real i el que s'aparenta.  

http://www.interiores-y-decoracion.com/accesorios/juegos-infantiles-de-interior.php 

Joc sociodramàtic

Exerciten la simulació i es projecten en altres personalitats.

S’enriqueix el seu coneixement social.

Experimenten el món dels adults.

Ajuda a expressar sentiments intensos, resoldre conflictes.

Pot ser eina de diagnòstic i tractament.   

http://www.guiainfantil.com/blog/486/el-derecho-a-jugar-de-nuestros-hijos.html

DESTRESES SOCIALS

•Joc solitari: el nen juga sol, sembla que ignorant a altres nens que té a prop.

•Joc d’espectador: un nen mira mentre els altres juguen.

•Joc en paral·lel: els nens juguen amb joguines semblants, de manera semblant, però no interactuen.

•Joc associatiu: els nens interactuen, observant-se i compartint els materials, però el seu joc encara no és mutu ni recíproc.

•Joc cooperatiu: els nens juguen junts, creant i elaborant una activitat conjunta o respectant els torns.

El joc és el millor context per a desenvolupar conductes socials.

És fonamental que el joc es doni entre iguals, els adults han de deixar que els nen interaccionin, aprenguin i s’equivoquin entre ells.

http://www.fotosoimagenes.com/2094/imagenes-de-ninos-jugando/

El llenguatge

Introducció

El llenguatge oral és la capacitat humana que ens distingeix dels animals i ens humanitza.

La parla permet exterioritzar idees, records, coneixements, desigs... i interioritzar-los al mateix moment, ens permet posar-nos en contacte directe amb les persones.

LLENGUATGE DE 0 A 2 ANYS: La interacció social primerenca amb la mare

· Etapa Pre-Verbal: 0-12 mesos

Com s’expressa el nen?

o Plorant 

o Amb expressions facials

o Amb moviments corporals. 

o Amb mirades.

o Amb somriures.

o Explorant.

o Vocalitzant, fent inflexions de veu.

o Imitant sons de la mare.

http://fotoblogx.blogspot.com.es/2012/02/ninos-sonriendo-fotos-de-alegres-bebes.html

· Etapa Verbal: 12 - 24 mesos

Com s’expressa el nen?

o Apareixen les primeres paraules amb significat: papa, mama.

o Comprenen ordres senzilles i el “no”.

o Tenen interès pels contes, imatges, fotos de familiars.

o Amplien el vocabulari (+ 50 paraules).

o Holofrase: combinen 2-3 paraules.

LLENGUATGE DE 2 A 6 ANYS: L’evolució del llenguatge postverbal

· Etapa Verbal: 3-4 anys

Com s’expressa el nen?

o Combinen 5-6 paraules.

o Fan frases amb: i, però, perquè.

o Parlen amb claredat. 

o Fa joc imaginatiu: inventa històries curtes.

o Utilitzen un repertori ampli de vocabulari comprensiu i expressiu.

o Pronuncia bé la majoria de sons.

o Usen negatius dins la frase /el nen no ha dormit/

o Usen el futur.

o Poden jugar amb el llenguatge.

http://www.conmishijos.com/ninos/ninos-educacion/soluciones-para-ninos-charlatanes.html

Desenvolupament entre 4 i 5 anys 

El desenvolupament del llenguatge adquirit li permet entendre i fer-se entendre amb certa facilitat, i es manifesta com una funció clarament social. L’expressió oral sol ser fluïda i abundant, i converteix el nen en un petit parlador que aborda qualsevol tema, pregunta contínuament per tal de dialogar, de ser acceptat socialment i, en ocasions, per cridar l’atenció. 

Les característiques següents, són les més rellevants d’aquest període: 

La fonètica: 

o Té una discriminació auditiva més evolucionada que li permetrà aprendre fonemes molt més complexos. 

o Comencen a aparèixer en el seu vocabulari paraules de difícil articulació. 

o Tendeix a eliminar gran part de les omissions que es realitzaven amb els fonemes més difícils de produir: desapareix la “llengua de drap”. 

o Es produeix un augment de l’atenció auditiva, la qual cosa li permetrà realitzar (entonacions) i jocs fonètics curts (embarbussaments, endevinalles...).

o Està preparat per fer, i li agraden, els jocs de motricitat bucofacial amb la llengua, els llavis, etc. 

o Apareixen nous fonemes en les seves emissions orals. Comença a articular sons que abans li resultaven impossibles

La semàntica: 

o Li agrada realitzar denominacions descriptives a partir de gràfics, làmines, contes, murals,... activant la gran quantitat de vocabulari adquirit. 

o Cada vegada és més freqüent que apareguin, de forma fluïda, explicacions d’esdeveniments i d’experiències, descripció de detalls, etc. 

o Frueix amb els jocs lingüístics creatius que li permeten investigar i jugar amb el llenguatge: endevinalles, inventar paraules noves, dir paraules difícils, aprendre poesies, cançons, etc.

o Aquest és el període de la loquacitat. Pregunta i parla incessantment.

o Interroga els adults sense parar, sobre el que veu i sobre el que imagina.

o Gaudeix parlant per telèfon.

La morfosintaxis: 

o Forma frases llargues, encara que a vegades confon l’ús de les paraules. 

o Construeix frases en situacions de comunicació activa. 

o Les frases comencen a fer-se gramaticalment més complexes, encara no solen portar més d’una preposició. 

o Pot comunicar els seus desitjos i necessitats utilitzant frases més o menys ben estructurades. 

http://pequelia.es/5109/mejorar-la-pronunciacion/

Desenvolupament entre 5 i 6 anys 

Característiques de la parla en aquesta edat: 

o La capacitat expressiva oral s’ha anat enfortint de forma significativa. 

o Els seus enunciats són perfectament comprensibles per als interlocutors. 

o Pot ajuntar de sis a vuit paraules en una frase, i és capaç de fer frases més extenses i més complexes que abans, en les quals a més apareixeran vocables referits a gran varietat de camps semàntics. 

o És capaç d’unir diverses frases seguint el fil conductor d’un tema determinat. Per la qual cosa està en condicions de realitzar un discurs més o menys llarg.

o S’interessa pel significat de les noves paraules apreses, escoltades o llegides en petits textos, en contes infantils, etc.

o Li agrada escoltar-se a si mateix, experimentar amb les paraules, aprendre poesies, refranys, embarbussaments, etc. 

o En els seus enunciats comencen a aparèixer cada vegada amb més freqüència expressions pròpies dels adults. La gran capacitat d’imitació.

o L’espontaneïtat i l’originalitat pròpies d’aquesta edat, es veuen reflectides en les seves expressions i en els comentaris que fa de forma natural. 

o El desenvolupament motriu general aconseguit en aquestes edats, li permet una bona mobilitat dels òrgans fonadors (llengua, paladar, llavis, dents, etc.). 

o Als sis anys d’edat, aproximadament, el desenvolupament fonètic s’ha completat.

http://loquecuentan-aula-al-mariajose.blogspot.com.es/