martes, 15 de abril de 2014

La Responsabilitat Educativa


Una pregunta que ens formulem molt sovint és: En qui recau la responsabilitat d'educar els nens?

La pregunta és molt complexa, ja que la responsabilitat d'educar als infants no recau simplement, sobre una persona en concret.
Envers aquest tema, cal a dir que tant l’escola com les famílies tenen un paper essencial a l’hora d’educar als infants.


Per una banda, està el pare i la mare, les persones més importants per a l'infant, ja que li han donat la vida. Aquests, tenen el paper principal en l'educació del seu fill o filla.


Però, tampoc podem deixar de banda altres familiars com són; els germans, tiets, cosins..., i a les persones de l'entorn més proper; companys i companyes de classe, amics, etc.


Per altra banda, no poden faltar en l'educació dels infants, les persones encarregades d'ensenyar, és a dir, els professors i professores dels centres educatius. Aquests professionals tenen la responsabilitat d'educar als infants, per tal de complir satisfactòriament amb la seva tasca.


                                          http://questiones.info/Curiosidades/ChistesOcurrencias.html

Per tant, la responsabilitat educativa es desenvolupa i s'adquireix mitjançant l'entorn, el context, la cultura i la societat, ja que són elements que sempre estan presents a la nostra vida. Per això, tot el conjunt de  persones anomenades anteriorment, formen part de l'educació dels infants.

Com ja sabeu, totes aquestes persones no tenen el mateix grau de responsabilitat educativa. El grau més alt, recau sobre els pares i mares i tot seguit, van els mestres, ja que han de complir amb la seva obligació.

El més aconsellable és que des del centre s'ensenyen continguts, valors, bons hàbits, entre altres conceptes, i des de la llar potenciar-los i reforçar-los, per a què hi hagi una millor adquisició dels continguts treballats dintre de l'aula.

                               http://elcerebrito.com/productos/educacion 

Per poder garantir un aprenentatge efectiu, és aconsellable que s'ensenyi el mateix al centre educatiu que a la llar, perquè si no els infants poden tenir confusions a l'hora de posar-ho en pràctica.

Per tal que es doni una bona educació, han de contribuir totes les parts, és a dir, família i centre ha d'anar cohesionat, ja que són dos elements molt rellevants, que formen part de l’educació dels infants.

Perquè l'important de l'educació, no són les responsabilitats educatives que té cada persona sobre l'infant, sinó que s'eduqui  adequadament.


El paper del mestre i de l'alumne

En el procés d'ensenyament/aprenentatge, intervenen dos elements fonamentals: l'alumne/a i el mestre/a.

És molt rellevant el rol que adopti l'alumnat i el professorat, per tal que hi hagi un aprenentatge efectiu. Per tant, s'ha de tenir una actitud i una disposició adequada:

L'alumne ha de tenir un rol actiu, ha de participar activament i tenir motivacions, per desenvolupar estratègies d'exploració i descobriment.


http://copia-oculta-org-cat.blogspot.com.es/2013/11/escrito-por-lic-ramon-d.html

El paper de l’alumne és diferent del professor, ja que l’alumne ha de ser flexible, creatiu, responsable, saber resoldre conflictes i per últim i molt important, tenir ganes d'aprendre. També cada vegada més, els alumnes adquireixen el paper de ser protagonistes, participatius i col·laboratius. Un altre aspecte en relació al procés d'aprenentatge és el de respectar a les persones. 

http://www.e-neurocapitalhumano.org/shop/noticias.asp?topid=46

El professorat són persones que disposen de competències culturals, pedagògiques, psicològiques, metodològiques i didàctiques. A la vegada també han de ser capaços de prendre decisions constants en un sistema dinàmic i canviant, d’ajustar la seva actuació a l’entorn i d’adaptar-se a les situacions que sorgeixen a l’aula per extreure’n tot allò que tenen de positiu les situacions espontànies.

La seva funció serà la de crear situacions i activitats especialment pensades, per tal de promoure l'adquisició dels sabers per part de l'alumnat.

En relació al procés d’ensenyament/aprenentatge, el paper que  porten a terme els professors i les professores és el de respectar els alumnes, propiciar un ambient educatiu que afavoreixi l’entusiasme per la recerca, la creativitat i la sorpresa.

És molt important que entre professor i alumne es produeixi un "feedback", ja que ens ajudarà a establir relacions significatives dels continguts o de la informació.

La Concepció Constructivista


Aquest article tracta de la concepció constructivista i alguns elements que estan relacionats entre si, com és el rol del mestre i el de l'alumne.

Què és la concepció constructivista?

La concepció constructivista està basada en l'alumne, on aquest és el principal constructor dels seus propis aprenentatges, partint dels seus coneixements previs, les seves experiències i motivacions.

Per a què l'aprenentatge sigui continu i efectiu, cal que l'alumne tingui sempre una bona actitud, és a dir, que tingui ganes d'aprendre (motivació), rectifiqui dels errors, sigui actiu amb les activitats, a l'hora de manipular, explorar, inventar, descobrir...

Per tant, el professorat està situat en segon lloc, però, sempre oferirà la seva ajuda quan sigui necessari.

http://www.ilustracioneditorial.es/libros-de-texto-elearning-manuales-formacion.html

El docent donarà suport a l'alumne per tal que es doni un aprenentatge significatiu, és a dir, utilitzarà els nous continguts que ha anat adquirint l'alumne i l'ensenyarà a associar-los amb altres que ja disposava anteriorment. Sempre, partint d'una explicació clara i lògica.


Exemple:

A l'aula estem treballant el vocabulari, per exemple la lletra "A". El docent li ensenya la lletra "A", i després li dirà: el teu nom comença amb aquesta lletra, quina és?: Albert (la A). Em sabries dir quins noms dels companys i companyes de la classe porten aquesta lletra?


http://www.xtec.cat/dnee/tcp/exerlletres.htm

A continuació us deixo a la vostra disposició una sèrie de consells que us poden ser útils per aplicar-los des de la llar.

Permetre a l'infant donar la seva opinió.

Permetre que el nen prengui decisions.

Valorar els talents del nen/a.

Mostrar-li confiança i seguretat.

Establir regles i normes.                               

Fer-li preguntes al nen/a sobre que ha fet a l'escola. Quins continguts està treballant.

Preguntar-li: Què ha après aquell dia a l'escola. Fer-lo reflexionar sobre la informació que sap. Per exemple estan treballant els animals, fer una visita al zoo, per a què pugui relacionar l'experiència del zoo amb els animals que estan treballant a l'aula.



Realitzar activitats on l'infant sigui el constructor dels seus aprenentatges, per exemple, el joc d'encaixos.


http://www.guiainfantil.com/1207/entrevista---inma-marin.html

Innat i adquirit


A continuació, us deixo a la vostra disposició, aquest article que tracta sobre les conductes o comportaments innats i adquirits dels nens i nenes.

La combinació dels factors innats, adquirits de l’ambient i de les experiències personals, és el que ens caracteritza com a persones.

Per tant, podem dir que el comportament o conducta, és la reacció que presenta la persona davant l'entorn, per adaptar-se al medi, per mantenir i desenvolupar la seva existència.

Pel que fa a la pregunta: Què hi ha d'innat i què hi ha d'adquirit en el comportament dels infants?

El comportament innat són respostes espontànies que l'ésser humà sap fer des del naixement i no requereixen un aprenentatge específic.

Alguns d'aquests aspectes són transmesos de pares a fills, és a dir, a través de la genètica. Com pot ser, el temperament, els defectes o qualitats físiques i les limitacions o capacitats psíquiques.

Els reflexos (són involuntaris) i els instints (l'organisme està preparat biològicament per a sobreviure) són dos elements que formen part del comportament innat de la persona.



Exemples innats:



Els nadons en el moment que neixen tenen el reflex de succió per poder menjar del pit de la mare.                      





                                                                                                                                                                                                                                                 





El
plor d'un nadó que acaba de néixer significa que té gana o que és sent malament per alguna raó, ja sigui que s'ha fet les seves necessitats a sobre o que li fa mal alguna cosa.

                                                                                                             http://embarazada.elembarazo.net/bebe-llorando.html



Exemples adquirits:


  •  Ensenyar-li al teu fill a cuinar.



  • Aprendre a tocar un instrument.

Creat i administrat per Julián Guede Freire

  • Ensenyar-li al teu fill anar en bicicleta.

                                                               
Publicat per Taja Master 



Per tal que no quedin dubtes amb les conductes innates i adquirides, us deixo al vostre abast, una graella on es poden observar clarament les diferències que hi ha entre ambdues conductes.

Comportament innat
Comportament adquirit
Són respostes primàries, bàsiques i espontànies
Són respostes més avançades que depenen de la capacitat d’aprenentatge
Són duradors i invariables
És variable
Prové del codi genètic S’adquireix
És difícil de modificar Es pot modificar
És comú a tota l’espècie humana És personal
Vetlla per la supervivència Vetlla per l'adaptació i la millora
Predomina en els animals
Predomina en els éssers humans